Isabel Barreto: primera almirall de l'Armada Espanyola

«Plena de llibertat, coratge i curiositat pel món». Així defineix l'escriptora francesa Alexandra Lapierre a Isabel Barreto, considerada la primera dona almirall de l'Armada Espanyola, a la seua novel·la 'Serás reina del mundo' i una de les exploradores d'Amèrica a les que dedica el mes de gener el calendari 'Temps de dones, dones en el temps', de l'Organització de dones de la Confederació intersindical del sindicat Stes. «Va liderar l'expedició encarregada de buscar el cinquè continent després dels descobriments de Cristòfol Colom», explica el dossier que del calendari. «La seua gesta va ser atrevir-se a somiar el mateix que els hómens d'una època en què les dones pertanyien als seus pares quan eren verges, als seus marits quan estaven casades i als seus germans quan eren vildes», continua Lapierre, que destaca que, precisament per això, van ser els hómens de la seua vida els qui varen «fer possible» la seua aventura: «Primer el seu pare, qui la va escollir entre els seus fills per portar el seu cognom i seguir la seua obra, després el seu marit -Álvaro de Mendaña-, qui va gosar fer el que cap altre navegant hauria fet: portar-la amb ell». De Mendaña, a més, en morir, li va donar tots els poders «per protegir-la dels seus propis hómens». Més tard, va ser el seu segon marit -Fernando de Castro- qui la va «emancipar legalment de la seua tutel·la donant-li la gestió de la seua fortuna». Lapierre qualifica de «conducta revolucionària» la d'aquests tres hómens i recorda que Barreto no va ser l'única heroïna entre les pioneres del Nou Món, tot i que els seus noms «han passat desapercebuts».

De fet, reconeix que tampoc Isabel Barreto ha rebut l'atenció que mereixia i en té molt clar el motiu: «Era una dona i la seua paraula no tenia pes social ni econòmic ni legal». L'escriptora explica que el seu pitjor enemic era el seu capità que, destaca «va fer molts esforços per desacreditar-la escrivint un text terrible contra ella perquè volia ser l'únic heroi i aconseguir, així, un nou manament del rei. A la fi, va influir el silenci exigit a tots els navegants, sota pena de mort, sobre els seus descobriments per a que les nacions enemigues no es servissin de les seues troballes, conservades a cartes que es perderen durant segles».

Va participar a diverses expedicions per l'oceà Pacífic amb el seu marit, descobridor de les illes Salomon i les Marqueses. «Mai no va deixar de ser una dona que va reivindicar la seua bellesa i feminitat», assegura Lapierre, qui considera que va ser una dona entregada tant a la mar com en les seues relacions: «Quan va estimar ho va fer amb passió. Els seus matrimonis varen ser autèntiques històries d'amor».

L'escriptora, que per escriure la seua novel·la va dedicar tres anys a investigar la figura i la vida d'Isabel Barreto, explica que va visitar el convent de clausura de Santa Clara de Lima, on la primera almirall de l'Armada Espanyola va voler ser enterrada: «Va ser l'experiència més emotiva i especial que he viscut». «El que més m'impacta és que des que vaig descobrir Isabel, la meua vida ja no és com abans», sentencia Lapierre.